d'aquesta historia està
explicat entorn al Carles. En Carles era
un jove estudiant de ciència mnemotècnica.
Les classes consistien de dues unitats, una unitat basada en la pràctica
dels límits de la memòria, ja fos amb viatges siderals o per via intrave-
nosa, mentre que l'altra unitat era purament teòrica,
hores i hores davant d'una pantalla per les
poques engrunes d'informació
que sobreeixien.
Se m'havia oblidat explicar que podríem
basar alguns dels avanços tecnològics d'aquesta societat
en els articles publicats a no vull un títol. També podríem veure
com la última frase del paràgraf anterior dona lloc a la
possible interpretació d'una pedra en un riu.
En un <> dels viatges <> siderals en <> Carles va <> decidir teixir <> un pont <> que interconnectes X les diferents X realitats viscudes X en la X seua memòria X amb les X realitats del X seu entorn X físics. D'aquesta X manera va X obtenir una X graduació incremental X (i.e. lògica borrosa) X entre el X que era X cert i X el que X era falç. X No quedant-se X curt va X il·luminar amb X una llum X tàl que X les fronteres X van desaparèixer , X sense poder X .
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
Després el seu equip -
científic va exhortar diferents -
noms pels diferents estadis, -
recuperant de nou les fronteres. -
- -
Tornant obsolet el concepte inicialment descrit.--------------------------------------------------------------------------
No hay comentarios:
Publicar un comentario