El de la ferralla

Mai t'has trobat caminant un camí de solitud?, és a dir, anem a posar un exemple. Per aquest exemple posarem nom a un personatge, Albert.

L'Albert buscava entre les seves coses. No trobava el foc. Ah, ja està, el tenia amagat dins l'auto. Recordava la nit anterior de festa, per coses de la nit, se li va caure al cotxe. Per fi tenia el foc, ja es podia encendre el maleït cigarret.

Anys després, continuava buscant. Buscava per aquí, buscava per allá. Sempre trobava el que buscava, creia que l'altra gent no se n'adonava. Aquest és el 'puntazo', ell ho sap, la gent ho sap, però hi ha una misteriosa relació que fa que ningú dels dos sigui conscient de l'altre, encara que es vegin.

Ja estava molt cansat, l'Albert. Eren només 5 anys en aquella 'presó'. Semblaven 50, però no. Ell no podia més amb aquesta vida tan 'perra'. Aquella mateixa nit abandonava la vida, prou de ferralla. Així portava l'últim any i a més tenia que buscar ferralla.

Sortint una mica de la historia, jo, com a blogger, no entenc com una persona pot viure tants anys al carrer, cada mes pesa com un any i cada any com una vida.