Professora d'estadística

Mai t'ha passat de no aprendre ni a les bones ni a les dolentes?, és a dir, anem a posar un exemple. Per aquest exemple posarem nom a un personatge, Laura.

Na Laura contava els exàmens per corregir aquell cap de setmana. Ja feia uns mesos que havia caigut en una depressió. A classe hi anava la substituta, però l'ardu treball de corregir i qualificar als alumnes requeia sobre ella. Es veia amb força per a veure els exàmens.

Anys enrere havia anat a la universitat. Essent estudiant no s'havia posat a la pell del professor. Clar, els professors tenen una vida, no són màquines, i en aquest àmbit, moltes vegades cauen en depressió. Pot ser per la pressió dels estudiants, pot ser per la pressió del cap d'estudis.

En el cas de na Laura, no era ni pels alumnes, ni per la seva vida privada. No feia falta buscar excuses. Simplement hi ha coses que han de succeir i, com a tal, succeïxen. Més enllà de donar-li més voltes. Cada dia era el mateix, despertar-se, aixecar-se, treballar, dormir. Sota aquesta dinàmica és normal deprimir-se.

Un cop corregits els exàmens, la professora es va servir un vermut. Estava a la saleta d'estudi, disfrutant dels suspensos assignats als alumnes. La seva cara esbossà un somriure.