Mai has escoltat quelcom paradigmàtic?, és a dir, anem a posar un exemple. Per aquest exemple posarem nom a un personatge, Míriam.
Na Miriam feia estiu amb la família a la costa. Era joveneta i molt cridanera. Amb això, voltant pel poble, va sentir un soroll ensordidor. Al creuar la cantonada, allí estava. Un home bocaterrosa, al vell mig del carrer. Clar, ella va anar a socorre'l. Aquell dia va salvar una vida.
Ring! El despertador a mig somni, s'incorporava i les sabatilles estaven del revés. Res podia sortir com cal. A l'entrada de la feina, una dona li saltava que no es colés. Quin inici, déu ni dó. S'arremangava les mànigues de l'uniforme i a curar pacients. Tot fós per amor a l'art.
Cada dia era el mateix, les sabatilles ben posades, l'esmorzar a taula. La mateixa cua de pacients a l'entrada. Per no canviar, no canviaven ni els uniformes, sempre eren els mateixos. Cares llargues i tot eren desgracies. Ella sempre amb un somriure.
A casa hi tenia un bonsai. Havia arribat el dia de la poda, ja se sap, res de 9 parell de fulles en un tronc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario