El del Bar

Mai has sigut client habitual d'un establiment?, és a dir, anem a posar un exemple. Per aquest exemple posarem nom a un personatge, Jose.

En Jose, de petit, era molt bon xiquet. Després va ser jove. Clar, a l'insti hi han canvis. Va conéixer als col·legues. Van començar a fer campanes. Va ser quan va descobrir el bar. Allí passaven els matins, llustrant el futbolí i esmorzant alguna que altra canya.

Els anys passaven, però les costums es quedaven. Seguia anant al bar, oi tant. De la feina, quasi ni en parlava. Ara, ell jugava a cartes. Amb els amics que no eren els mateixos que abans, que havien canviat. Ells feien cubells de quintos. Eren barats en aquell bar.

Les rutines passaven, però al bar es quedaven. Feia poc s'havia jubilat. La gent a prop també es començava a jubilar. Hi havia tres cigalons sobre la taula. Amb sal si us plau, el demanava ell. Mai hauria dit que jugaria al domino, i allí el tenies, amb tres usuaris més, totes les tardes.

L'herència de'n Jose es va repartir per tota la família. Al nét li va tocar una diadema d'or blanc. Tot cofoi va anar al 'xatarrero' a vendre-la. El nét i la dona van anar a les illes gregues aquell estiu.

Infermera avorrida

Mai has escoltat quelcom paradigmàtic?, és a dir, anem a posar un exemple. Per aquest exemple posarem nom a un personatge, Míriam.

Na Miriam feia estiu amb la família a la costa. Era joveneta i molt cridanera. Amb això, voltant pel poble, va sentir un soroll ensordidor. Al creuar la cantonada, allí estava. Un home bocaterrosa, al vell mig del carrer. Clar, ella va anar a socorre'l. Aquell dia va salvar una vida.

Ring! El despertador a mig somni, s'incorporava i les sabatilles estaven del revés. Res podia sortir com cal. A l'entrada de la feina, una dona li saltava que no es colés. Quin inici, déu ni dó. S'arremangava les mànigues de l'uniforme i a curar pacients. Tot fós per amor a l'art.

Cada dia era el mateix, les sabatilles ben posades, l'esmorzar a taula. La mateixa cua de pacients a l'entrada. Per no canviar, no canviaven ni els uniformes, sempre eren els mateixos. Cares llargues i tot eren desgracies. Ella sempre amb un somriure.

A casa hi tenia un bonsai. Havia arribat el dia de la poda, ja se sap, res de 9 parell de fulles en un tronc.